Lo ninot

Lo ninot no és qualsevol ninot. És un ben definit. Si no, com us podrieu explicar que algú es passi tota la vida estudiant?

Lo ninot viu al costat de ma casa. Passis a l'hora que passis, sempre és allà, amb el cap dirigit a la taula, supossadament mirant un llibre que llegeix amb fruicció. O fent-se ratlles tot el dia, que també podria ésser.

L'he vist a vegades a les tres de la matinada, tornant perjudicat cap a casa. Però no és una visió... és real. Està allà, com sempre, amb la finestra de fusta oberta i la llum engegada.

Mai no l'he vist la cara, però el bescoll sí. El monyo és negre, amb un recollidor típic de xiqueta modosa. De les que no han trencat un plat a la vida. Però jo sé la veritat...

En veritat, és un ninot de falla. Lo ninot es fa passar per una xica real, què l'ha deixat allà, al seu cuarto, per tal que sa mare es pense que es passa la vida esforçant-se per aprovar la carrera, mentre en veritat és a casa del novio fotent com una boja. Així, quan després suspén totes, pot plorar-li a sa mare i dir-li: “Si em passe la vida estudiant!!” I clar, la mare no té cor de fotre-li una bronca. I així, any rere any, tota la seua vida...

A vegades cride “ninot!” quan passe per sa casa. Però clar, com no sap català, no m'entén... Un dia vaig escopir per la finestra, però no s'en adonà. Potser les meues teories són fundades.

Un dia probaré de llençar-li un còctel molotov. Hi ha tres possibilitats:

a) Que siga de veritat un ninot de falla i es creme.

b) Que siga una persona, s'alce i apague el foc.

c)Que siga un ninot amb nivell de protecció cutània +500 (ninot indultat) i, encara que es creme tota la casa, romanga intacte.

Quan m'atrevisca, ja us contaré...

Escoltant – Mahler - Auferstehungssymphonie - In ruhig fließender Bewegung (Leonard Bernstein - NYPO)