Fauna mislatera (capítol primer)

Durant anys, he parlat de Mislata arreu del món. He explicat a decenes de persones que Mislata és lo pitjor. He aclarit les seues especificitats demogràfiques, geogràfiques, urbanístiques i socials. He parlat dels “palis”, dels yonkis i de la corrupció de la Casa de la Vila (més be s'hauria d'anomenar la “Casa de la Pela”). Però durant els propers dies (encara que la producció bitacorera s'aturarà durant uns dies per absència del qui parla) parlaré d'especímens concrets i la seua relació amb l`habitat. Amb aquesta mena d'expemples podreu entendre millor perquè tinc aquesta relació d'amor-odi tan peculiar amb la localitat a la qual he passat la major part de la meua vida.

Només Mislata pot haver generat una fauna pròpia amb estes característiques específiques, les vides dels quals són gravades a foc als anals de la història mislatera.

Tal i com apareix ben explicitat a l'article sèptim de la Llei Fonamental d'aquesta bitàcora, tota responsabilitat penal i civil recau en S.G.F. Si hi ha cap denúncia, ja sabeu a qui vos heu d'adreçar.

Començarem el recorregut sociològic mislater per una de les figures que més conya ha proporcionat a qui parla i els seus amics.

S*m*: També conegut com “S*m*tío”, S*m*gay” o “narizón”, per raons obvies. Fins i tot a vegades ha rebut l'apel·latiu de “jueu de merda” (un tipet amb el monyo negre, nas llarg i que es diu S*m**l...) . Uns dels personatges principals, amb una mitologia pròpia. Entre els moments més destacats de la seua trajectòria es troben boles tals com la seua participació al Open Usa, el seu trasllat inminent a la casa que son pare havia rebut a Marraquech (o Casablanca, no recorde be) per ésser arquitecte o la seua nòvia model. Gairebé tot el món ha estat a punt de fotre-li una castanya (jo mateix una vegada), i fins i tot alguns com M*gu*l* ho han fet realment.

És important recalcar que S*m* ha generat personatges secundaris lligats a la seua persona i que, encara que amb modèstia, també tenen el seu lloc a la fauna mislatera: la germana de S*m*, la mare de S*m* i S*m**l*ñ*. També ha donat lloc a expresions propiament mislateres com “S*m*gay!” (a mode de crit de guerra) o “Me cago en S*m**l”.

Un altre dels moments claus per comprendre la seua evolució com a personatge mislater va ésser el famós robatori de la PlayStation al Carrefour, adventura coneguda a tot lo món. En aquest cas no hi ha exageracions, ja que existixen testimonis que corroboren l'esdeveniment.

S*m* ha sofert vexacions per part de milers de persones. Però no patiu: se'ls mereixia. Mai no he sentit llàstima per ell. I per què? Perque no era bona persona. S*m* intentava en tot moment fotre't si podia, però clar... eixia més perjudicat ell que ningú.

Posteriorment parlaré d'altres personatges (amb tota la ironia implícita a la paraula), i si m'enrecorde de més anecdotes d'aquest borinot, les afegiré.

Au, va!!!